Les rondalles mallorquines són contes de l’illa de Mallorca, de tradició oral que passaven de boca en boca i de pares a fills. Van aparèixer en forma escrita a partir de les recopilacions realitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi d’es Racó i que es van publicar a partir de 1880 sota el títol d’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, en vint-i-quatre volums.

La recopilació està estructurada de tal manera que abans de cada conte s’especifica qui la hi va explicar al compilador, si la hi van explicar diferents persones de diferents pobles i fins i tot si els personatges eren d’aquest poble.

Resulten notables per ingent treball de recopilació de folklore de l’autor i per haver continuat sent publicades en el seu malloquí original en una època en què l’ús del mateix no estava bé vist a Espanya per dir-ho eufemísticament. Tal va ser la popularitat de la recopilació que les rondalles es van arribar a gravar i emetre’s en la ràdio des de finals dels anys cinquanta fins a mitjan els anys setanta. Va resultar un dels programes amb més èxit de l’emissora, “Radio Popular” de Mallorca. Col·laborava en aquest programa Francesc de Borja Moll que havia estat al seu torn col·laborador d’Alcover. De nou cal subratllar l’aspecte atrevit (per a l’època i context polític en el qual es van iniciar les emissions) d’emetre un programa en català.

La tasca de recollida de tradicions orals va ser ingent, però sembla cert que el material recollit va ser sotmès a certa transformació per convertir-se en el finalment publicat. Com no es tractava al cap i a la fi de realitzar un treball d’investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, sens dubte el material que li va arribar incomplet o per parts va ser omplert i ordenat segons el seu criteri.
Amb tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per d’altres, les rondalles van ser i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.

Les rondalles i altres contes populars

Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d’Europa i d’altres parts d’Espanya. Apareixen personatges que són equivalents a “Blancanieves”, “La Cenicienta” (Francineta), animals parlants i personatges fantàstics com a gegants, dimonis i dracs (dracs). D’altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l’illa. En ambdós casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.
A causa de la seva antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l’humor escatològic, la qual cosa resultava sempre especialment divertit per al públic infantil.

Les rondalles tenen en definitiva un to moralitzador, pertanyent a l’època en què van ser transcrites. Encara que tinguin en ocasions, com s’ha dit abans, arguments cruels, enalteixen virtuts com la senzillesa, l’honradesa i l’ajuda al proïsme.