A Mallorca, des d’abans de la conquesta cristiana (1229) ja són coneguts els enginys moguts per les forces tradicionals. Els molins de vent, de sang o hidràulics es localitzen arreu del territori insular.

Avui per avui, han perdut la seva funció original, no obstant això, gaudeixen d’un important valor patrimonial com a testimonis del passat econòmic, social i cultural de Mallorca.

Història

Més de dos mil·lennis de la humanitat estàn sustentats, des d’un punt de vista energètic, sobre l’energia animal que utilitzava com convertidor energètic a l’home i certes espècies d’animals de càrrega i tir a partir de l’energia química continguda en els aliments amb un rendiment pròxim al 33%. L’energia primària que va agafar el relleu va ser la hidràulica (Molins d’aigua) i en algunes zones d’Europa l’eòlica (Molins de Vent). El 1180 a Normandia ja existien els Molins de Vent que al llarg del segle XII es van difondre per tota Europa, com nova tecnologia energètica portada pels croats des d’Orient.

Probablement el Moli de Vent fou inventat a Pèrsia en el segle VII i va tenir una gran difusió a la regió oriental del Mediterrani, i el propagaren, durant l’Edat mitjana els Bizantins pel Nord i el Àrabs pel Sud.

A Mallorca, eren emprats per a moldre farina (molins de vent fariners) i per a extreure l’aigua del subsòl (molins d’extracció d’aigua o molins aiguaders). El primers estàn documentats després de la conquesta (1229), mentre que els segons són introduïts més recentment. El primer molí aiguader construït a Mallorca data de l’any 1845, i fou utilitzat per l’enginyer holandès Bouvij en les tasques de dessecament del Prat de Sant Jordi (actualment Pla de Sant Jordi).