Flora de Mallorca
Planta que viu a les escletxes de les roques i a les parets, es coneix perquè les fulles tenen un contorn arrodonit i el pecíol surt al centre del limbe, al menys a les fulles de la base. Tant les fulles com les tiges són carnoses, com passa a totes les crasulàcies; les fulles de la tija estàn dentades.
L’estepa joana és una de les plantes emblemàtiques de les Illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqüent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els marges ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tiges.
Aquest és un dels més bells endemismes de les Balears. Digitalis minor és inconfusible per les seves flors rosades i pèndules. Viu a zones rocoses, sovint, colonitzant el substrat al peu de penyals. S'han descrit formes amb les fulles sense pèls i flors blanques.
Aquest arbust és un component freqüentísim als nostres pinars. Les seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, la identifiquen amb seguretat.
Característiques:
Contràriament al que indica el seu nom, l’estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d’un verd molt clar. La seva altura és de 50 a 160 cm. Creix en llocs secs i assolellats, a matolls calcaris i zones degradades.
Les praderes de Posidònia Oceànica són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa.Pàgina 3 de 3
