Aquest arbust és un component freqüentísim als nostres pinars. Les seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, la identifiquen amb seguretat.

Com tots els brucs, té las fulles petites agrupades en tres i de un color més clar que en la varietat “Erica arborea”.

Viu sobre substrats carbonatats, i és una excepció en les ericàcies europees.

Característiques

És un arbust perenne de la família de les ericàcies, pot arribar fins als 2 metres d’alçada.

Té les tiges erectes, les fulles en verticils. Les flors agrupades en raïms compactes de llargs peduncles, la corol.la de color rosat blanquinós, en forma de campana de fins a 3 centimetres de llargada. El calze molt més curt que la corol.la. Estams amb anteres de color marró fosc, que sobresurten de la corol.la i amb peduncles de color vermellós.

Viu en boscos secs i matolls, sobre substrats carbonatats (una excepció en les ericàcies europees).