El començament del seu regnat va estar marcat per la batalla de Muret (1213), en la qual va morir el seu pare Pere II el Catòlic, deixant al petit Jaume sota la custòdia de Simón de Monfort, el vencedor de Muret, que el va retenir com a ostatge fins que per ordre del Papa Inocencio III va ser lliurat als Templaris en 1214.

Muret també va marcar l’inici del final de la política d’expansió catalana a l’Occitània, que quedaria definitivament vinculada a França, dirigint-se, a partir de llavors, els interessos catalana-aragonesos cap a la Mediterrània, política en la qual Jaume I va obtenir grans èxits, pels quals va rebre el renom amb què ha passat a la història: El Conqueridor.

Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. El setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Corts generals d’aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d’edat. Va heretar la distinció de Montpellier a la mort de la seva mare María de Montpellier.

Els primers anys del regnat de Jaume I El Conqueridor van ser difícils. L’anarquia es va apoderar tant d’Aragó com de Catalunya, mentre el rei-nen romania al castell de Monsó a càrrec dels Cavallers Templaris, seguint les disposicions de la reina María, morta en 1213 a Roma, la regència era exercida pel seu oncle Sancho Raimúndez, comte de Rosellón, que va haver de fer front freqüents revoltes nobiliarias, que finalitzarien amb la pau d’Alcalá (1217). Jaume I va assumir la direcció dels seus estats en 1225.El febrer de 1221 es va esposar amb Leonor de Castella, germana de la Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella.

Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contreure segon matrimoni amb la princesa Violante, filla d’Andreu II, rei d’Hongria el 8 de setembre de 1235.
Per testament del seu cosí Nunyo Sans comte del Rosselló, va heretar en 1241 els comtats de Roselló i Sardenya i la vescomtat de Fenolledas a França.

Durant els quinze primers anys del seu regnat va mantenir diverses lluites contra la noblesa aragonesa que fins i tot va arribar a fer-lo presoner en 1224. En 1227 va afrontar un nou alçament nobiliari aragonès dirigit per l’infant Ferran, oncle del rei, que va acabar, gràcies a la intervenció papal a través de l’arquebisbe de Tortosa, amb la firma de la concòrdia d’Alcalá el març d’aquell any.
Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els levantiscos nobles donant-li l’estabilitat necessària per iniciar les campanyes contra els musulmans. Aquesta estabilitat va aconseguir apaivagar les reclamacions de la noblesa, abans d’afrontar l’esforç reconquistador pel qual passaria a la història.