- Quan va fundar Musica Nostra ho va fer per recuperar la música tradicional mallorquina. Calia dignificar-la?

- Sí. Estava manipulada, omplerta de folklorismes. No tenia l’autenticitat que es mereix. Primer vam fer una tasca d’actualitzar els temes, restaurar-los emprant instruments més moderns. Després investiguem. Jo mateixa amb un casette m’anava a buscar persones grans perquè m’expliquessin com es divertien a les festes, què cantaven. L’última etapa va ser de creació pròpia.

- Sí i les respecto. Però la música és una cosa viva, no pot convertir-se en una peça de museu. Ningú no pot dir què és el pur i autèntic. Tot canvia amb el temps perquè la societat també canvia.

- A no estancar-te t’obliga el sentit comú. Si vols ser al dia has de buscar nous recursos, ampliar repertori. Però sempre amb un estil definit i coherent.

- Amb Rosa Zaragoza canta a les cultures jueva, cristiana i musulmana. Com els reben en països com el Líban o Turquia?

- Molt bé. El públic dels concerts va predisposat a entendre el missatge que transmetem, encara que desconegui la nostra cultura. Si els qui són sobre l’escenari saben transmetre emocions, tot va bé.

- La música tradicional i la Mallorca del turisme de masses són més a prop que fa 40 anys?

- No, mai no es trobaran. El turisme de masses busca només aspectes lúdics. La música d’arrel popular és per a minories.