A diferència de la de Mallorca va ser feta amb un important contingent d’aragonesos. De fet, en 1231 Jaume I es va reunir amb el noble Blasco de Alagón i el mestra de l’Ordre Militar de l’Hospital a Alcañiz per fixar un pla de conquesta de les terres valencianes.

Encara que Blasco de Alagón va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades, aprofitant la debilitat del seu govern musulmà, la primera conquesta va ser la de l’enclavament muntanyós de Morella en 1232; i posteriorment Ares, lloc proper a Morella pres per Jaume I per obligar Blasco de Alagón al lliurament de Morella.

La conquesta del regne de València va tenir lloc en tres fases. Es va iniciar en 1232, després de l’acord adoptat per les Corts de Monsó d’aquell any. Dos anys després que unes noves Corts, també reunides en Monsó, decidissin un renovat avanç, la ciutat de València es va retre en 1238. Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa aragonesa en convertir les terres conquerides, respectant els seus usos i costums i establint els furs, constituint així un regne diferenciat unit a la Corona d’Aragó (1239), ja que aquesta considerava els esmentats territoris com una prolongació de les seves senyories.
En la repoblació de la terra valenciana van participar tant catalans com a aragonesos. La conquesta del sud del regne, és a dir, la tercera etapa, va concloure amb la presa de Biar en 1245. Encara que els nobles que van acompanyar al monarca en la conquesta van pretendre que València s’integrés sense més ni més a Aragó.

Jaume I va dotar el nou regne de les seves pròpies lleis i institucions. El Penó de la Conquesta és el que s’atribueix com el senyal que els andalusíes de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 per indicar la seva rendició a les tropes feudals del rei Jaume I, sobre la torre d’Al?-Buf?t, després anomenada del Temple, al costat de la porta de B?b Ibn Sajar, a la muralla de València. Tant a Mallorca com a València, Jaume I va decidir crear regnes autònoms, però integrats a la Corona d’Aragó. Així aquesta quedarà convertida en una sèrie de peces que, seguint una concepció patrimonial, Jaume I repartirà entre els seus fi lls en testaments successius.