Després de la derrota dels musulmans en les Navas de Tolosa (1212), Jaume I emprèn l’expansió del regne per la Mediterrània. Procés inscrit en el marc global de la política dels regnes cristians peninsulars, es va constituir en part fonamental pel programa propiciat pel monarca a partir de 1228

per reafirmar el seu poder i recuperar el prestigi i l’autoritat de la Corona, per a la qual cosa va proposar una empresa militar col·lectiva que beneficiés a tots, amb el rei com a motor i com a cap suprem d’aquest projecte.

Davant dels atacs dels pirates mallorquins, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van demanar ajut al monarca per acabar amb l’amenaça. Així, en una reunió a Barcelona el 23 de desembre de 1228 li van oferir les seves naus, mentre que els nobles catalans van acordar participar a l’empresa a canvi del botí i dominis territorials. 

Encara que un grup de cavallers aragonesos va participar en la campanya a causa de les seves obligacions amb el rei, la conquesta de Mallorca seria una empresa fonamentalment catalana i catalans serien també posteriorment la majoria dels seus repobladors.

El 5 de setembre de 1229 partia de Salou, Cambrils i Tarragona la flota cristiana amb rumb a Mallorca, formada per més de 150 naus, la major part d’elles catalanes. Les diferents fonts parlen d’uns 800 cavallers i milers de soldats.
Les tropes de Jaume I van desembarcar en Santa Ponça i van vèncer els musulmans a la batalla de Portopi el 13 de setembre de 1229. A la localitat de Santa Ponça s’eleva una creu commemorativa de l’esdeveniment i se celebren durant les mateixes dates representacions del desembarcament.

Encara que la batalla va ser guanyada per les tropes cristianes, aquestes van sofrir baixes d’importància com les de Guillem i Ramón de Montcada. Després d’aquest enfrontament el camí fins a la capital de l’illa, Madîna Mayûrqa, es va presentar lliure d’obstacles per a les tropes invasores que es van preparar per al setge a la ciutat.

Després de durs combats Jaume I va aconseguir tomar Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. L’últim governador, Abú Yahya, va morir i els cristians van incendiar la ciutat i van passar a ganivet a la població. La matança va ser tan gran que els milers de cadàvers no van poder ser enterrats i les tropes van ser delmades per una epidèmia de pesta. Els nobles que van participar a la conquesta van planejar quedar-se amb el botí i no repartir-lo entre la tropa, però la revolta de les tropes davant d’aquesta situació va fer que finalment accedissin a repartir-lo entre els seus homes. El saqueig de la ciutat va durar fins al 30 d’abril de 1230.Els musulmans que van aconseguir fugir van poder organitzar-se a la Serra de Tramuntana i resistir durant dos anys, fins a mitjan 1232, fins la conquesta total del territori.

El repartiment de les terres i béns de l’illa va ser total i es va realitzar segons el pactat anteriorment en les Corts i segons el que es va disposar en el Llibre del Repartiment. El rei Jaume I va dividir l’illa en 8 parts, la meitat va passar a formar la medietas regis i l’altra meitat la medietas magnatis. Madina Mayurqa va passar a anomenar-se Ciutat de Mallorca, ja que Jaume I va dotar a la ciutat d’una municipalitat que incloïa a tota l’illa. Posteriorment la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica per la seva privilegiada situació geogràfica per comerciar amb el Magreb, Itàlia i la resta de la Mediterrània. Després de la conquesta de la ciutat, la mesquita va passar a ser emprada com a temple cristià i al voltant de 1300 va començar la construcció de la Catedral de Santa María, popularment coneguda com La Seu.