Es troba situat al migjorn de l’illa de Mallorca, al terme municipal de Santanyí, i ocupa una àrea aproximada de 766 hectàrees, 95 de les quals  són  de  propietat  pública,  mentre  que  la resta de terreny correspon a finques de propietat privada, molt parcel·lades, que es destinen preferentment al conreu extensiu de secà.

El 1992 Mondragó fou declarat Parc natural. És també Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), i  forma  part  de  la  Xarxa  Natura  2000  com  a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interès Comunitari (LIC).

L'aportació humana
Segles d’activitat agrícola i ramadera han definit el paisatge. Destaca la gran quantitat de parets seques i barraques de roter, que poden ser de bigues o de curucull. Més rars són els marges, que es localitzen a les torrenteres i als barrancs. També trobam elements d’enginyeria popular lligada a l’aprofitament d’aigua: sínies, síquies, safarejos i cisternes.

Altres testimonis són els relacionats amb l’aprofitament forestal: sitges, barraques de carboner i forns de calç. A més d’altres elements com: escars per a embarcacions, pedreres de marès, petites construccions defensives i secrets de contraban. El  topònim  de  s’Amarador  fa  esment  a  un  ús  antic  dels  estanys que consistia a submergir durant un temps feixos de lli i cànyom per a l’obtenció de fibra vegetal, o bé troncs per a donar-los resistència i poder emprar-los en la construcció de barques o com a bigues per a habitatges.

Un mosaic d'ambients, el paisatge del parc
L a major superfície del Parc, la formen una multitud  de  rotes,  petites  parcel·les,  generalment amb paret seca, amb cultius de secà mixt d’arbres i herbàcies. Hi predominen l’ametller (Prunus dulcis), el garrover (Ceratonia siliqua) i la figuera (Ficus carica) i es cultiven gramínies com l’ordi, civada i blat.

L’aridesa del clima i els sòls pobres determinen que hi  predomini  la  garriga,  formada  principalment per l’ullastrar (Oleo-Ceratonion), amb espècies com l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris), el pi blanc (Pinus halepensis), la mata (Pistacia lentiscus), l’aladern (Phillyrea sp.), l’estepa (Cistus sp.), el romaní (Rosmarinus officinalis), el xiprell (Erica multiflora) i la garlanda (Lavandula dentata). S’hi formen pinedes seguint el traçat dels torrents i, a les zones litorals, es complementen amb savines (Juniperus phoenicea).

D’entre les plantes de garriga, i també dins els pinars del Parc, en destaquen les orquídies: la mosca grossa (Barlia robertiana), la caputxina (Anacamptis pyramidalis), els galls i gallets (Serapias sp.) i diverses espècies dels gèneres Ophrys i Orchis.

El grup faunístic més destacat al Parc és el de les aus, seguides  pels  mamífers.  Entre  aquests  últims  hi  ha l’eriçó  (Atelerix  algirus),  el  mostel  (Mustela  nivalis),  la geneta (Genetta genetta) i el mart (Martes martes), i alguns rosegadors com el conill (Oryctolagus cuniculus), la  llebre  (Lepus  granatensis),  el  ratolí  de  rostoll  (Apo-
demus sylvaticus) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). Entre les aus són freqüents el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), el xoriguer (Falco tinnunculus), el puput (Upupa epops) i moltes d’altres de mida petita com el ferrerico (Parus major) i el busqueret (Sylvia sp.).

Algunes alzines (Quercus ilex) apareixen als fons dels barrancs, però és més destacable la presència d’un important sistema dunar a s’Amarador, on creixen el card marí (Eryngium maritimum), la lletrera marítima (Euphorbia paralias) i el lliri de mar (Pancratium maritimum).




Al  tram  final  dels  torrents  de  s’Amarador  i  ses Fonts  de  n’Alis  es  formen  dos  estanys  salobrosos, on trobam el canyet (Phragmites australis), el jonc (Juncus acutus), i les saladines (Limonium sp.). Ocasionalment hi podrem veure colls blaus (Anas platyrhynchos),  gallinetes  d’aigua  (Gallinula  chloropus), fotges (Fulica atra) i agrons (Egretta garzet-
ta,  Ardea  cinerea).  Als  estanys,  també  hi  viuen  la serp  d’aigua  (Natrix maura)  i  el  granot  (Rana perezi). Pel que fa als peixos, hi són presents la llissa (Mugil cephalus), la gambúsia (Gambusia affinis) i l’anguila (Anguilla anguilla).

La costa és rocallosa, de penya-segats, amb l’excepció de les platges. Hi nidifica el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i s’hi poden veure el corb marí (Phalacrocorax  aristotelis)  i  la  gavina  de  bec  vermell  (Larus  audouinii).  La  comunitat  vegetal  dominant  als roquissars és la Crithmo-limonietum, on són abundants el fonoll marí (Crithmum maritimum) i les saladines (Limonium sp.).

Sobre les roques, però també a les parets seques s’hi posen alguns rèptils, com el dragó (Tarentola mauritanica).  Arreu  de  la  marina  habiten  la  serp de  garriga  (Macroprotodon  mauritanicus),  la  tortuga mediterrània (Testudo hermanni), i el calàpet (Bufo balearicus).

Centre d’informació del Parc
Carretera de cala Mondragó s/n.
07691 Santanyí - Tel. y fax: 971 18 10 22

Oficina del Parc (Can Crestall)
C/ de Can Llaneres, 8
07650 Santanyí - Tel.: 971 64 20 67 - Fax: 971 64 21 30

Mapa de Mondragó, Parc Natural i fotos de sa Barca Trencada, Caló des Borgit, Estany i Platja de sa Font de n'Alis, Caló d'en Garrot i s'Amarador