Vestit de pagèsEl vestit de pagès és una part important de la història i la cultura de Mallorca. Anomenat ‘vestit de pagès’ o ‘vestit a l’ample’, el que ha arribat fins a finals del segle XIX i principis del XX és resultat d’una evolució contínua en la forma de vestir dels mallorquins, però ja molt reduït quant a diversitat de peces, teixits, calçat, joies i altres complements.

Vestit de pagès

 

 

 

Es tracta de la típica indumentària que el poble imita de les classes socials altes. En molts casos, és la vestimenta de festa o de cerimònies conservada de generació en generació fins a gairebé el final del segle passat entre les famílies econòmicament pobres, mentre que la indumentària dels senyors i els burgesos evoluciona ràpidament.

El vestit masculí consisteix bàsicament en calçons a l’ampla lligats amb cordill a la cintura i els genolls, falques, faixa per protegir l’esquena i als plecs del qual se solia ocultar la butxaca, camises que antigament eren d’una sola peça, guardapit o jaqueta, capa o capot d’abric, i com a calçat espardenyes i albarques. Els homes portaven barrets de tot tipus i mocadors, de vegades lligats sota el barret, per al coll o com a peça d’abric. Per la seva part, els menestrals o ciutadans no portaven mai calçons a l’ample, sinó que usaven els denominats calçons a la justa.

Vestit de pagès

 

El vestit femení es compòn de gipó, faldons gruixos per a hivern i més fins per a l’estiu, faldetes de vestir o d’abric, mitges més o menys llargues, enagües, cossets i estufadors. Per subjectar-se el cabell les dones utilitzaven còfies (cambuix) de tela fina que de vegades arribaven a tapar l’escot (volant). Una peça molt popular va ser el ‘rebosillo’, que amb forma de campana cobria el cap i arribava fins a gairebé la cintura. El calçat típic consistia en albarques, espardenyes i sandàlies.

 

 

 

Vestit de pagès

Els teixits variaven segons l’època i la classe social, des de tela de batista, cotó blanc o brocat fins a llana, pèl de camell, mussolina, indiana (cotó estampat), estamenya o franel·la, entre molts d’altres.

 

Quant a les joies -en aquell temps una part indispensable de la indumentària-, les que més s’han popularitzat fins als nostres dies són les del segle XVIII: cordonet, botonadures, reliquiaris, encreuaments i rosaris.