vinosferrer.com Bodegas José L. Ferrer Mallorca


El Myotragus Balearicus era un mamífer, endèmic de Mallorca. Va ser descobert el 1909 per la paleontòloga Dorothea Bate. Es tracta del mamífer de major grandària de les illes, semblant a la gacela, que pertanyía al grup dels antílops.

 

 

El nom de Myotragus prové del grec i significa “cabra-rata”. Es creu que aquest mamífer va arribar a Mallorca quan encara les illes estaven unides a la plataforma continental, fa més de cinc milions d’anys. Una vegada que les nostres illes van quedar separades del continent, els seus ancestres van quedar aïllats, es van trobar sense depredadors importants que els amenacessin i van evolucionar de manera diferent dels que havia fora de les illes, adaptant-se perfectament a l’hàbitat insular.

 

Tant mascles com femelles tenien dues petites banyes, fines i afilades, que partint del front s’allargaven cap a la part posterior. De talla més aviat petita, uns 50 centímetres d’altura i uns 10-12 quilos de pes.

 

Mancant altres depredadors en el seu entorn, el seu sistema locomotor es va adaptar a córrer molt poc, es va fer lent de moviments i va perdre la capacitat de botar. El seu sistema ocular va sofrir variacions, la posició dels seus ulls era frontal, sempre mirava al capdavant, ja que mancant altres competidors, no necessitava tenir precaucions de possibles perills que poguessin venir dels costats. Tots aquests canvis morfològics van ser negatius per a la seva evolució, ja que van facilitar la seva captura per part de l’home quan va colonitzar les Balears.

 

Les restes d’aquest animal han estat trobats al costat d’objectes o ossos humans, el que evidencia que l’home va conviure amb aquest animal i ho va domesticar, segurament, ho va extingir de les illes per a alimentar-se. El Myotragus Balearicus és l’única espècie domèstica i extingida que es coneix en el món. Els testimonis més recents de la seva presència a Mallorca daten del 2030-170 aC.

Al maig del 2010 un grup de paleontòlegs realitzen una nova i fructuosa expedició a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), en la qual ja s’ha arribat als 65 quilòmetres topografiats, descobrint en una aïllada galeria anomenada “Tragus” l’esquelet complet de Myotragus més antic conservat, d’uns dos milions d’anys, pertanyent a una baula perduda en la cadena evolutiva de la “cabra-rata”entre el Myotragus antiquus i Myotragus kopperi.