vinosferrer.com Bodegas José L. Ferrer Mallorca


La pintura a Mallorca, Gaspar Riera, Hort de Binissalem

Un recorregut des de finals del segle XIX fins a començaments del XX.

És increïble comentar que en una illa tan petita com l’illa de Mallorca, s’han donat, no només la trobada de moltes cultures, sinó també de moviments socials i intel·lectuals.

La pintura a Mallorca, Joan Borras, Olivos

Podríem remuntar-nos a èpoques fenícies, gregues i romanes, ja que és el més romàntic que sona per al tema que es tracta, però de cert és, que totes aquestes influències han donat un caràcter especial a l’illa de Mallorca, i concretament a la seva societat que, involuntàriament o no, han sabut mantenir la seva cultura i patrimoni durant el recórrer dels segles. Una cosa tan difícil, amb la gran evolució que s’ha donat en els dos últims segles en tots els caràcters (medicina, arquitectura, pensament….) i concretament a la meitat del s.XX.

 

Origen del Impressionisme a Mallorca

Però per a parlar de l’impressionisme a Mallorca ens hauríem de remuntar a l’origen, aclarir de quin manantial beu aquest corrent a Mallorca. El crític d’art Rafael Perelló-Paradelo ho va explicar perfectament en la seva obra “Escultors Contemporanis a Mallorca”, va definir que “la segona meitat del segle XIX (i jo afegeixo “principi del s.XX “) representa l’inici i el desenvolupament d’una de les èpoques de major auge de la pintura malloquina”, com no es podria esperar tal auge quan coincideixen en espai i temps Ricardo Anckeman, Gaspar Terrassa, Anglada Camarasa, Urgell, Juan Bauza, Joan O’Neille, Antonio Ribas, Joaquin Mir, Eliseo Meifren, Tito Cittadini, Santiago Russinyol, Joan Fuster Bonnin, Cristóbal Piza, Antonio Fuster, …..?, i després d’aquesta llarga pregunta podríem fer una altra més curta, i perquè tots a Mallorca?, Carlos Aran va dir: “Mallorca, quant art, ha estat afortunada perquè els artistes d’avantguarda, anticipant-se al turisme massiu, van descobrir fa diversos decennis aquesta illa meravellosa “i Gaspar Sabater va concloure: “No cal oblidar la importància de la llum de l’illa de Mallorca i la importància del seu paisatge. La llum encegadora que regna a l’illa és, potser, una de les característiques més acusades que presenta l’observador. La llum ho envaeix tot “. I així era en el pensament col · lectiu dels pintors, ja que per exemple Anglada Camarasa va dir “Fora de Mallorca el cel no em sembla completament net, és com si fos necessari passar-li el plomall”, i Sorolla va dir a la Cala Sant Vicenç: aquesta llum, aquesta llum, és impossible captar-la!.

La pintura a Mallorca, Palma a la sortida des sol, Joan Fuster

 

Si a aquesta llum li afegim el paisatge mallorquí, tindrem l’explicació de la segona pregunta. I la següent pregunta seria ¿com estructurar aquesta gegantina onada d’impressionisme en ordre per entendre-la. Bona pregunta, jo la contestaria així:
En la pintura impressionista a Mallorca trobem uns precursors pertanyents al segle XIX, on destaquen principalment el pintor mallorquí Antonio Ribas Oliver (1845-1911), Joan O’Neille (1828-1907) i a Ricardo Anckerman (1842-1907), però podem dir que l’impressionisme a Mallorca s’inicia amb l’arribada de Santiago Russinyol (1861-1931), Joaquim Mir (1873-1940) i el pintor belga Degouve de Nuncques (1867-1934). La pintura estrident i acolorida de Mir juntament amb la pintura plàcida i estructurada de Russinyol s’incorporen fàcilment en el corrent impressionista a Mallorca, a la qual es van sotmetre molts dels pintors mallorquins del moment, encara que va haver qui no les va acceptar coneixent-los com “immobilistes”.

La pintura a Mallorca, Jardi mallorquí, Joan Fuster Bonin


L’Escola i Temàtica Paisatgista

També, i en paral·lel, podríem distingir en l’impressionisme mallorquí dues classes de paisatgismes, el “tema paisatgista” i la “escola paisatgista”. En el primer es tracta d’artistes encapçalats pel precursor Antonio Ribas Oliver on primordia la zona de Deià mentre que a la “escola paisatgística” la zona prominerant és la de Pollença, on trobem com a màxim exponent Anglada-Camarasa.

I així de cop i volta, amb to enciclopèdic, reduint-la a res explicaríem aquest corrent, però mirant el resum sembla com si de res es tractés, quan és tot el contrari. Perquè la gran afluència a l’illa de pintors (independentment de la seva rellevància), no podria quedar en tan sols dos sintètics paràgrafs.

En resum, es tracta principalment de fer un repàs a una sèrie d’artistes que van deixar a Mallorca la seva empremta, fent d’ella un gresol de cultura que tan poc ha estat valorat i gairebé vetada per part de certa crítica avantguardista per no sé quin estrany interès o potser ¿desconeixement?. No es pot classificar aquesta pintura com “carca” o antiga, gràcies a ella coneixem com era el lloc i inquietuds i costums d’una societat que patiria un enorme canvi i potser, si imaginem una miqueta, podríem visionar l’artista carregat del seu cavallet, llenç, paleta, pintura, buscant un racó per quedar-se assegut observant i entenent l’espai per després plasmar-ho en el seu llenç. Tota pintura té la seva interpretació, la seva bellesa i probablement el seu sentit, però mai un punt determinat de temps. Casualment el precursor de la pintura a Mallorca, Joan O’Neille, va arribar a dir: “No totes les persones que miren, veuen. Les que veuen són les que observen i mediten.”

La pintura a Mallorca, Gaspar Riera, Hort de Binissalem

+info.: al blog “La pintura a Mallorca