vinosferrer.com Bodegas José L. Ferrer Mallorca


Estudio-del-modelo-territorial-romano-en-Mallorca

La importància i eficiència d’aplicar un urbanisme i una ordenació del territori integral i conscient es remunta a Mallorca fins a la colonització romana. És per això que he centrat l’estudi en aquesta època s. I a V dC. i en el territori de Mallorca especialment, tot i que el model descobert és també aplicable a la major part dels territoris colonitzats pels romans.

El contingut de l’estudi es fonamenta en el reconeixement del “morfogen” d’un model pretèrit d’ordenació del territori, l’urbanisme i de l’arquitectura que s’assembla a l’actual i revolucionari sistema de “Ciutats en xarxa” o “Xarxa de Nodes”.
Després de més de 6 anys d’estudi de la metodologia utilitzada pels romans, puc constatar que van desenvolupar un perfecte model extremadament sostenible i eficient, d’acord amb el grau de desenvolupament tecnològic del qual gaudien en l’època clàssica i d’acord al seu objectiu de colonització de territoris nous que de forma sistemàtica van ser transformant, teixint una sàvia estructura geomètrica que després servia de matriu per a la resta d’emplaçaments d’assentaments en funció de les activitats a desenvolupar.

 

Teoria de les xarxes derivades
Es tracta d’un ordenament territorial integral basat en la teoria dels nodes de connexió interurbana organitzats sota la xarxa de matriu hexagonal de F.Ulrix (1963), i d’una altra xarxa de matriu ortogonal superposada que dóna lloc a les conegudes centuriacions, que van ser establertes amb l’objectiu principal de fiscalitzar el territori conquistat per l’imperi, i així amortitzar les costoses conteses.
Altres autors (Walter Christaller 1933) han volgut veure com una casualitat el model d’assentament d’algunes civilitzacions anteriors a la clàssica, i potser així va ser en algunes ocasions, encara que tot apunta que en època clàssica es va arribar a conceptualitzar el model de desenvolupament orgànic segons el qual s’organitzen espontàniament els éssers vius, sota la teoria de les xarxes derivades que aquí desenvolupem i volem donar a conèixer.
Després d’anys d’estudi en el marc de la meva tesi doctoral “Ordenació de territori a Mallorca en època romana”, he pogut constatar i verificar l’existència d’un ordenament territorial geomètric, basat en relacions geomètriques i matemàtiques exactes que ens permeten donar explicació a la diversitat d’unitats de mesura utilitzades en època clàssica.
Com hem anticipat existeixen dues xarxes interconnectades, una de base hexagonal que relaciona, mitjançant eixos longitudinals, els principals nuclis poblats o ciutats, a distàncies de Milles romanes (1.478,5 m) i de la qual es deriva una altra xarxa ortogonal, en la que amb un canvi d’escala s’obtenen els Actus romans (1.420,8 m) en base als quals es mitja el territori agrari, els sistemes hidràulics, les viles i altres edificis importants.
Aquest canvi d’escala (de milles a actus) s’obtenia per la interposició d’un eix de derivació que he anomenat Eix de Cardinació.

Las milles romanes (1.478,5m) es van utilitzar per mesurar distàncies sobre les principals artèries de l’imperi, i els 40 Actus (1.420,8 m) per mesurar les distàncies agràries de les centúries (Cfr. bibliografia).
La metodologia seguida en el desenvolupament d’aquesta teoria està perfectament comprovada en diversos enclavaments de Mallorca donant una visió integral i coherència a la majoria de jaciments romans inventariats. Així el model permet localitzar amb un alt grau de fiabilitat altres punts de localització de nous jaciments oblidats, siguin viles, ciutats o grans edificis públics. Les expedicions arqueològiques del segle XXI haurien de constar d’equips multidisciplinaris i comptar a més de amb arqueòlegs, amb aquests estudis tècnics sobre el territori que es reflecteixen en moltes ocasions en restes fossilitzades de camins assimilats per la xarxa actual i que només per l’orientació i segmentació podem deduir el seu origen romà. L’anàlisi de les restes fossilitzades i l’aprenentatge de la simbologia que representen conjuntament, ens permetrà obrir un nou camp d’investigació, així com llegir una informació impresa sobre el territori durant aquests segles passats no prou analitzada fins al moment, i que tal com paper imprès en llatí, ens aporta gran quantitat d’informació mai extraviada, sinó tan sols ignorada i oblidada durant diversos mil · lennis. Tenint en compte aquest model, es podrà protegir molt millor el nostre patrimoni arqueològic i donar-li una major importància i potser desenvolupament turístic.

Estudio-del-modelo-territorial-romano-en-Mallorca-Pollentia

 +info:http://romanmallorca.wordpress.com/