A la necròpoli de Son Real hi ha una sèrie de tombes que reprodueixen, a petita escala, les construccions més importants de la cultura talaiòtica (cambres naviformes, talaiots quadrats i circulars).

Aquest lloc està datat en l’edat de ferro, i va ser un assentament des d’aquest moment fins a l’època romana. Dintre d’aquesta necròpoli les tombes subterrànies ténen diverses formes: quadrades i circulars (finals s. VII-VI a.C.), amb una planta amb forma de ferradura (s. V a.C.) i rectangulars (s. IV a.C. - I d.C.).

S’hi han conservat 109 tombes, que ocupen una superficie aproximada de 800 m², on es localitzaren les restes de prop de 300 persones, tot i que és possible que n’hi haguessin enterrat més de 400.

El cementeri va ser emprat per a enterrar-hi un sector dominant de la comunitat, organitzada en una societat de tipus aristocràtic. Entre els rituals s’hi ha documentat el banquet funerari i la deposició d’ofrenes (com es pot apreciar per la presència de restes òssies animals i petxines). La cultura material apareguda en els enterraments està constituïda per objectes de prestigi i ornamentals, d’ús quotidià i ritual, de metall, d’os, de vidre i ceràmica. Fins al segle IV, els cossos eren inhumats, i a partir d’aquest segle, indistintament inhumats i cremats.