Castellitx, Santa Llúcia, Sant Pere d´Escorca, Sant Miquel de Campanet, La Sang de Muro, Santa Fe de Palma. La immensa major part de les esglèsies de Mallorca citades al segle XIII són avui dia edificis posteriors (gòtics del segle XIV o completament reedificats durant les centúries següents).

La immensa major part de les esglésies de Mallorca citades al segle XIII són avui dia edificis posteriors (gòtics del segle XIV o completament reedificats durant les centúries següents). Per això, una ruta interessant és la que fa referència als edificis religiosos que segueixen un model que es remunta als primers temps de la conquesta catalana.

Es tracta d´esglesioles caracteritzades per les reduïdes dimensions i la simplicitat constructiva. I sempre es repeteix un mateix esquema constructiu: nau única de planta rectangular, presbiteri pla i coberta constituïda per un embigat de fusta de doble vessant, sostingut per una sèrie d´arcs diafragma apuntats, obertures escasses i gran sobrietat. Es tractava d´una tipologia constructiva senzilla, econòmica i pràctica, que té la seva arrel en els esquemes constructius de l´orde del Cister català, que l´havia utilitzat en els seus monestirs per a dependències domèstiques, sobretot els dormitoris i refectoris, i que més tard també fou adoptada pels ordes mendicants. Aquestes esglésies les hem descrit al poble corresponent, excepte la de Sant Miquel de Campanet, a la qual es pot accedir des del mateix poble o a través de la desviació a les coves de Campanet. El primitiu edifici fou bastit al segle XIII, però entre 1480 i 1482 fou objecte d´una profunda reforma i ampliat. Les dates apareixen escrites en els arcs de l´interior, el segon amb la signatura de Melcion Comes. Té coberta exterior de dos aiguavessos, rematada per una espadanya del segle XV, que presenta un arquet ogival. El portal del recinte és d´arc rebaixat, mentre que el portal major és d´arc rodó adovellat, protegit per una porxadeta amb bigues de fusta i teules. La coberta interior és de fusta, amb dos arcs diafragmes apuntats. La capçalera, al parament de llevant, mostra les restes d´un gran arc diafragma, possiblement una antiga entrada; el parament és coronat per una espadanya rematada per una creu, situada en l´angle dels dos aiguavessos de la coberta, que possiblement és l´espadanya primitiva del segle XIII. La sagristia data de 1408. El retaule major és presidit per una taula gòtica que representa l´arcàngel Sant Miquel. A la part baixa, emmarcat dins un nínxol, hi ha la imatge gòtica del Sant Crist, que gaudeix de molta devoció a la vila. Segons la llegenda els habitants del poble veí de Sa Pobla, intentaren robar-la però aquesta no pogué esser treta del terme municipal. A aquesta llista encara hi podem afegir altres edificacions semblants, citades o bé possibles, com l´esglesieta de Santa Maria de Bellver, identificada amb la capella de la possessió de Son Vives de Sant Llorenç des Cardessar.