Els patis de les cases senyorials de Palma constitueixen un dels elements urbans característics de la ciutat. Si avui en dia la seva conservació suposa una referència històrica que fa de la capital mallorquina un exemple únic a Espanya, en la seva època d’esplendor eren tot un símbol de poder i estatus social.

Per a alguns el seu origen es remunta a la casa romana, però sembla clara la influència arquitectònica de la casa medieval catalana, arribada l’any 1229 amb la Conquesta de Mallorca.

Els patis més antics dels que es tenen constància daten dels segles XIV i XV. Un document de principis del XIX extret de l’Arxiu Municipal de Palma recull més de 500. Es tracta de cases de l’alta noblesa i de poderosos mercaders, però també de la petita aristocràcia, classes mitjanes professionals, clericat i funcionaris.

Totes mantenen una mateixa estructura: l’habitatge, d’austera façana, orientat entorn d’un pati interior on es realitzava la vida quotidiana i els elements de la qual, distribució i activitats han transcendit fins i tot la importància de la pròpia casa pairal.
Siguin d’una família de primera o segona fila, tots mantenen una estructura similar: un portal d’accés; un pas d’entrada cobert entre el portal i el pati, estret i empedrat; el pati pròpiament dit, un espai descobert amb arcs, columnes i capitells; escales i al final d’aquestes les galeries, a forma de preàmbul abans de penetrar en la intimitat de la casa.
Val la pena detenir-se en aquests elements. L’escut d’armes de la família propietària, per exemple, no sol estar sobre el portal d’accés, sinó en l’interior del pati, al balcó de la galeria o als capitells de les columnes. A un i un altre costat del pas d’entrada hi ha petites portes que condueixen a dependències auxiliars, com a estables i magatzems. El pati en si mateix marca la categoria familiar: és un espai empedrat, amb una lleugera inclinació per recollir l’aigua de pluja i guardar-la en una cisterna, i que sol comunicar amb un jardí. Cap a ell miren finestres i balcons, adornats amb ferros forjats, “ampits” i balustrades.

A partir del 1800 els patis s’adornen amb tests de plantes de fulles verdes.  Allotja també estables i cotxeres i és, per damunt de tot, on vaig bullir l’activitat domèstica, el comerç i els negocis lligats a la professió del propietari. En la seva època d’esplendor, els patis mallorquins s’alçaven per tota la ciutat.