A una alçària de 822 metres, el Puig d’Alaró va ser des de temps remots un lloc idoni per al refugi i l’observació. Va ser habitat ja en època talaiòtica i l’any 902 els seus habitants van resistir la invasió de les tropes musulmanes. També va ser focus de resistència, en aquest cas àrab, davant de la conquesta de 1229 per part de la Corona d’Aragó.

No obstant això, el castell d’Hisn Alarun, que així va ser nomenat pels musulmans, és conegut per un trist episodi històric: el setge a què va ser sotmès pel rei Alfons d’Aragó, qui havia declarat la guerra al rei mallorquí Jaume II. Famós per ser on els nobles mallorquins Cabrit i Bassa, van resistir el setge del Rei Alfons III d’Aragó, ja que ells eren lleials al seu rei Jaume. El Rei Alfons va prometre que quan els vencés els mataria rostits vius i ho complir.

Segons la tradició, dos dels seus més valents defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, van ser sacrificats el segle XIII, rostits en una graella, una vegada pres el castell.
La raó de represàlia tan cruel va ser l’escarni que ambdós homes havien fet del nom del monarca, Cabrit, fent un joc de paraules, va dir desafiador que a Mallorca es menjaven «l’amfós» rostit. Però la broma no va agradar als seus enemics, que quan van conquerir el castell li van tornar la moneda i van rostir Cabrit com a un «cabrit», en una graella, al mig del poble i junt amb el seu company Bassa. Des de llavors, aquests personatges s’han convertit en objecte de la devoció popular.

Els  mallorquins veuen en ells el símbol de tots quants van lluitar per defensar la independència del regne mallorquí, es van fer estàtues i pintures que van ser a moltes esglésies dels pobles. A l’oratori de Nostra Senyora del Refugi, dins del recinte del castell, es veuen unes pintures representant els màrtirs d’Alaró. Al poble, també és interessant l’església parroquial dels segles XVII-XVIII.

Les muralles del castell d'Alaró, que s’adapten fins a fondre’s amb la roca, van ser aixecades el segle XIV. El segle XVII es va construir un oratori a l’interior del recinte emmurallat, sota l’advocació de Nostra Senyora del Refugi. El segle XVIII ja comptava amb hostal. Per accedir a la muntanya cal arribar fins a la població d’Alaró i, en direcció al poble d’Orient, agafar la carretera que condueix fins a la possessió d’Es Verger, on hi ha un restaurant i una zona habilitada com a pàrquing de vehicles. En aquest punt es pot optar per iniciar l’excursió a peu o continuar amb el vehicle una mica més cap a dalt fins a la petita aplanada d’Es Pouet. L’últim tram del trajecte s’ha de realitzar obligatòriament a peu seguint durant uns vint minuts l’antic camí, en gran part empedrat, única forma d’arribar fins a les portes de l’inexpugnable castell.

L’hostal del castell, amb capacitat per a unes seixanta persones, disposa de servei de bar i restaurant i funciona durant tot l’any.