Els toros de Costitx o “Caps de Bous” són tres caps de bronze de l’època talaiòtica, trobats a l’any 1.894 en les excavacions del santuari de Son Corró i adquirits pel museu Arqueològic Nacional.

Es tracta de tres caps de toro, finament modelats amb els ulls traçats en plànols paral·lels superposats i les fosses nasals i la boca marcades per profunds buits. Un dels exemplars té un doble anell inserit en el morro. En tots els casos, les banyes i les orelles han estat fosos a part.
Els “Caps de Bous”, estàn considerats com un dels testimonis més destacables de culte al toro, una de les pràctiques religioses de l’home talaiòtic. Aquesta taurolatría s’aplica a Mallorca i en l’àmbit mediterrani, on apareix en contínua relació amb els ritus de fecundació i vinculada en moltes ocasions a divinitats celestes, la seva possible connexió amb els ritus funeraris ve donada per les troballes en llocs de soterrament.

Descobriment

Aquestes peces van ser descobertes per Joan Vallespir, propietari de la finca de Son Corró, i van ser venudes al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, on es conserven actualment.

Tant la casa de Cultura de Costitx, com el Museu de Mallorca, posseïxen una teoria bastant atractiva: els caps no són de factura local, sinó que eren “akroterias” (mascarons de proa) de vaixells capturats pels pirates talaiòtics. Per a donar suport aquesta teoria, solament hem de fixar-nos que les escultures tenen una qualitat mai vista abans en objectes talaiòtics, “Els Toros de Costitx” tenen forats ideals per a ser col·locats a la part alta d’un pal, tal com eren les proes dels vaixells de l’època, i, seccionar les “akroterias” capturades i exposar-les en santuaris, era una pràctica bastant difosa entre altres cultures del mediterrani, i podien haver exercit influència sobre la gent.