Se li anomena també “moix àrab”, en referència a la possible introducció de la geneta a la Península Ibèrica durant la invasió musulmana. En efecte, es creu que la geneta era un animal domèstic per als àrabs, l’equivalent als nostres moixos, i viatjava amb ells en els vaixells per a mantenir-los lliures de rates.

Té mal caràcter i no dubta a mossegar al menor símptoma de por, la seva ferocitat fa que pràcticament no tingui predadors.

La geneta habita zones boscoses de roures, alzines, pins o oliveres, amb rierols i roques. Encara que no és una espècie amenaçada, el seu nombre ha disminuït en gran mesura a causa de la caça il·legal.

L’època de reproducció sol tenir lloc al començament de primavera. La femella pot tenir dues ventrades a l’any, a la primavera i estiu, de 1 a 3 cries, formant un grup familiar, que es dispersa al cap d’un any.

És un àgil caçador de petites aus, mamífers, rèptils, insectes i conills. A la tardor els fruits juguen un important paper en la seva dieta, també herbes, insectes.

Viu en solitari, i pot ser presa de guineus, gossos, linxs i mussols reals. Es tenen dades d’una geneta que en captivitat va arribar als 13 anys.