És un au de tipus mediterrani, similar a altres poblacions que es troben voltant la conca mediterrània espanyola, amb les diferències pròpies que dona la insularitat.

Els diferents autors consultats afirmen que és molt difícil determinar l’inici de la seva presència a Mallorca, però si està comprovat per les troballes arqueològiques, que ja hi era present a l’època talaiòtica, quan encara aquest tipus d’au no era coneguda a la zona occidental de la península Ibèrica.

Caràcters generals

És un tipus d’au valenta, elegant, rústica i de creixement lent. Amb cresta senzilla i sense doblegar en les gallines. Les orelletes són  blanques i el plomatge, d’uns colors vistosos. La varietat més difosa és la color palla, també anomenada color blat.
El pes viu dels galls adults oscil·la entre els 2’5 - 3’0 quilos i el de la gallina entre el 1’8 - 2’2 quilos. La producció mitjana d’ous, malgrat varia amb les condicions d’explotació, se situa sobre les cent unitats per any. El seu pes és de 55 grams, com a mínim, i la closca és de color crema.

Morfologia

Morfologia del gall:

El cap és moderadament allargat i ample. La cresta és senzilla, llisa, gran i dreta i disposa de cinc o sis puntes ben definides. Els barbons són  grossos, penjants i de color vermell. Les orelles són  de grandària moderada i blanques. El bec és mitjanament corbat i de color de banya. La part superior és un poc més fosca que la inferior.
El coll és arquejat i amb abundant esclavina, que arriba fins a l’esquena. El cos és de longitud mitjana i amb l’espatlla inclinada. Les ales són  grans, plegades i cenyides al cos. Les cuixes són  fortes i tenen el plomatge cenyit, i els tarsos són de color blanc, llisos i lliures de plomes, amb quatre dits forts i oberts.
La coa està desenvolupada en forma de falç amb dues plomes llargues. De color negre, amb reflexos metàl·lics verdosos, més brillants.

Morfologia de la gallina:

Es pareix al gall, tenint en compte les diferències sexuals. La cresta es manté dreta i és petita, amb la part posterior separada del cap o lleugerament caiguda en les aus velles o que coven. Les orelletes petites i els barbons curts i ben separats. La coa és més bé petita i és una combinació de plomes de color negre amb altres de coloració crema salmó. El cap i el coll són de color marró clar, i el dors crema salmó.

Dades generals

El seu comerç ha estat vinculat a l’economia casolana amb una aptitud mixta, ja que la seva grandària i posta són  acceptables dins les races locals. Té tendència a covar i un bon comportament matern.

El cens de la població està augmentant, malgrat es pugui afirmar encara que la raça està en perill d’extinció, degut als pocs nuclis de selecció en puresa existents, que treballen més en sentiment de col·leccionista, que d’autèntics productors casolans d’aus.

L’actuació de l’Associació d’aviram de les Illes Balears ha estat decisiva a l’hora d’aconseguir la fixació del morfotipus i a les darreres mostres organitzades on s’han pogut veure exemplars d’aquesta raça, és evident el nivell de millora experimentat des de que es va fitxar l’estàndard d’aquesta varietat, el que fa preveure l’èxit en la selecció si segueixen aquest camí.