Com moltes d’altres races, l’ase mallorquí va perdre ja fa uns quants anys la definició productiva que tenia, dirigida fonamentalment a la producció mulatera, i fa menys anys, de motor animal de baix cost, la qual cosa ha ocasionat a l’actualitat, que la seva cria sigui una producció marginal dins l’explotació agrària.

Malgrat aquest fet, pareix haver trobat el seu redol com a ramaderia complementaria d’altres espècies per la seva utilització en la pastura del bosc i garriga.

Origen

Pareix clar que l’origen de l’ase domèstic europeu va ser la Mediterrània Occidental i des d’aquí es va estendre per tot el sud d’Europa. Fins i tot hi ha investigadors que mencionen Mallorca com a bressol d’aquesta espècie, encara que predomina més la teoria de que aquest indret fou la regió de l’alta Catalunya i d’on derivaren la raça Catalana, la Poiteau i la Mallorquina, caracteritzades per la seva gran talla i fortalesa, caràcters que aportaven a la descendència mular. La demanda d’aquesta raça a principis del segle passat era extraordinària i molt alta. Com exemple es pot posar l’exportació d’animals d’aquesttipus a Anglaterra i posteriorment als Estats Units on varen participar en la creació de la famosa raça Kentucky, coneguda per la seva fortalesa i grandària. La col·laboració entre els grups de criadors i l’Administració, donà lloc a la creació l’any 1990 al registre de bestiar selecte de l’ase mallorquí, amb un nucli fundacional d’una cinquantena d’animals.

Caràcters generals

Són animals molt rústics, nobles, de temperament sanguini i nerviós i de gran fortalesa física. La seva conformació és subhipermètrica, sublongilini i de perfil fronto-nasal còncau. El tipus general correspon a un animal estirat i esvelt. El color de la capa és negre-pansa.